L’estat del deute. A qui li hem de pagar el compte?
font: http://www.revoltaglobal.cat/article4282.html (David Virgili)
Per entendre el joc polític a Europa de França i Alemanya, cal fer una ullada a dos gràfics. El primer explica la composició del deute a diferents països:
Com pot ser? França i Alemanya tenen més deute públic que l’Estat Espanyol? I llavors com s’atreveixen a exigir reformes per reduir el deute públic? Doncs sí, així és. Ja vam veure al principi que mentre l’Estat Espanyol va complir el compromís signat a Europa, França i Alemanya el van incomplir reiteradament, i segueixen fent-ho.
Cal observar amb atenció el cas de Japó, amb un percentatge de deute públic desorbitat en comparació amb la resta de països. A Japó hi va haver una bombolla financera i immobiliària (com aquí), que es va acabar els anys 90. La solució va ser la mateixa que s’està prenent aquí: convertir el deute privat en deute públic. És el mirall de l’Estat Espanyol a vint anys vista: l’Estat assumeix la responsabilitat de pagar un deute del que no és responsable. Això no redueix el deute total, però millora els balanços privats a costa dels seus ciutadans.
El segon gràfic deixa clar d’on ve el poder de França i Alemanya. Us heu preguntat mai a qui deu els diners l’Estat Espanyol?
Ja que ens hi hem posat, per què no mirem què passa amb la resta dels països PIIGS (Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia, l’Estat Espanyol), aquells que es tracten despectivament de "porcs" a la premsa econòmica estrangera?
Queda tot dit, oi? Menys en el cas de Portugal, que deu una gran part als bancs espanyols, aquells amb qui han contret el deute els PIIGS és amb els bancs de França, Alemanya i Anglaterra. Això porta els seus governs a exigir-los retallades desmesurades, en defensa del seu lobby financer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario